Francesco Tonnucci és un conegut psicopedagog italià (i dibuixant, amb el
pseudònim de Frato) que impulsa La ciutat dels nens: es tracta de que
les ciutats tinguin espais públics on els més petits puguin jugar i
desenvolupar-se en llibertat. Les ciutats actuals estan pensades per a cobrir
les necessitats de les persones adultes però no pas dels nens i nenes. Ara que
el confinament pel coronavirus ha deixat espais lliures, la infància no pot
sortir de les parets de casa seva i, al nostre país, aquesta situació ja fa un
mes i mig que dura. Són molts els experts que alerten sobre les conseqüències
que aquest confinament pot tenir per a la infància, especialment per als nens i
les nenes de 2 a 7 anys. Tot i que les situacions familiars són molt diverses, molts
nens i nenes estan passant una situació d'estrés que els pot passar factura. No
poder estar en contacte amb companys i companyes ni amb el seu professorat (un
referent adult important), no poder sortir de casa per a jugar i córrer i el
fet de no acabar d'entendre que està passant, pot generar ansietat i frustració
perquè encara no es disposa de les eines emocionals per afrontar la situació. Tot
això s'agreuja en famílies monoparentals, quan els nens i nenes es troben en
entorns amb poca seguretat o en famílies vulnerables, en infants amb
trastorns... Quan pares i mares que ara estan teletreballant tornin a la feina
presencial i les escoles no reobrin moltes situacions es complicaran.
El debat social que s'està generant pressiona les decisions governamentals
i, el passat divendres, el president del govern espanyol va anunciar que -si no
hi ha novetats- des del proper dilluns nens i nenes podran sortir una estona. A
veure si es confirma i com s'organitzen aquestes sortides... Ara ja es comença a
parlar de que els adults també necessiten sortir, però aquest és un altre tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada