dimecres, 15 d’abril del 2015

MÒBILS A L’AULA




Alumnat, telèfons mòbils i aula: un tema complex i controvertit. En alguns centres educatius es prohibeix l'ús del mòbil, de vegades fins i tot al pati. L'ús del mòbil distreu l'estudiant, dificulta la seva atenció i possibilita usos inadequats (enregistraments sense permís, per exemple). En altres centres, el mòbil s'utilitza en algunes classes com a recurs tecnològic per facilitar el procés d'aprenentatge.

Hi ha arguments a favor i en contra del seu ús. Són arguments consistents. D'una banda, és cert que l'atenció i la concentració són necessàries per aprendre en profunditat i també ho és que la consulta constant al mòbil no la facilita. D'altra banda, no és menys cert que la institució escolar no ha de viure aïllada, ja que aquest aïllament és una cosa que sovint se li critica. Ja fa molts anys que sentim que l'escola hauria d’educar per a la vida. A més, formar en l'ús de les tecnologies és un dels principals reptes, precisament pel paper que tenen en la societat actual i, específicament, en la infància i la joventut.

Ensenyar a utilitzar críticament els instruments tecnològics és fonamental per a l'educació de la infància i la joventut. L'opció de prohibir aquests instruments en les hores escolars no hi ajuda, al contrari. El tema no és gens senzill però convertir l'escola en un parèntesi en la vida real de l'estudiant potser no sigui la millor opció.


dimarts, 7 d’abril del 2015

ESCOLLIR CARRERA



Aquests dies els estudiants de segon de batxillerat, si volen fer estudis universitaris, han de triar què volen estudiar. No és una decisió fàcil quan hi ha centenars de titulacions de grau disponibles, quan la crisi ha posat en dubte l'oportunitat de cursar determinades carreres i quan un es veu abocat a prendre una decisió de tal importància. En el rerefons d'aquesta situació hi ha les dades que diuen que aproximadament un 20% dels estudiants universitaris abandona els estudis sense acabar la carrera i aproximadament un 10% decideix canviar.

El percentatge d'abandonament és preocupant i denota que alguna cosa no estem fent bé. En el que es refereix al canvi a una altra carrera no acabo d'estar d'acord amb la consideració de la gran gravetat d'aquest fet. Em sembla que escollir sabent que és possible un canvi, és positiu. Considero normal que es donin aquestes situacions i, a banda de les sempre presents consideracions econòmiques sobre el cost dels estudis universitaris que  paguem entre tots, em sembla que el canvi pot ser molt més positiu en moltes ocasions que mantenir-se en uns estudis que, quan els comences a cursar, veus que no responen al que tu vols. Que un 10% dels estudiants no l'encerti a la primera em sembla, fins i tot, lògic. No tenim un disseny de titulacions amb un primer curs d'assignatures de "formació bàsica" que pretenen facilitar aquesta mobilitat? En la societat líquida del canvi permanent no crec que haguem de pressionar als futurs universitaris amb la imatge d'una decisió transcendental, com si no tinguessin la possibilitat de repensar-ho en un futur. La maduració té els seus ritmes per molt que la societat pressioni.  

dimecres, 1 d’abril del 2015

PASQUA



Aquesta setmana ens toca fer vacances de Pasqua. Tot i que en teoria les vacances del professorat universitari només són al mes d'agost, a la pràctica és diferent. A banda d'altres consideracions, la Universitat de Barcelona tanca els seus edificis durant aquesta setmana, per estalviar. Per tant: tothom de vacances!

És cert que hi ha molt professorat que aprofitem aquests dies, o almenys una part d'ells, per seguir fent feina... tot i que la Institució ens tanqui les portes (literalment). Mira com som, que fins i tot en aquestes circumstàncies seguim preparant la docència, revisant treballs o fent tasca de recerca. Potser és l'esperit de contradicció o potser es que som així i no hi podem fer res més. Això sí, la tecnologia ens ho fa fàcil. De vegades, potser massa.

dimarts, 24 de març del 2015

EL CÍRCULO, UNA NOVEL•LA SOBRE LA SOCIETAT DEL CONTROL



En l'anterior entrada d'aquest blog comentava, arrel de la propera aparició d'una nina Barbie tecnologitzada, els perills de la falta de privacitat en una societat on cada cop estem més exposats al control del que fem i del que diem per part d'institucions i empreses diverses. Precisament ara acabo de llegir un llibre que tracta d'això; és una obra de ficció però la situació que presenta -almenys en alguns aspectes- potser no està tan allunyada d'una realitat massa propera. 

El Círculo de Dave Eggers, ens mostra una societat "civilitzada i de total transparència" on tothom acabarà tenint una única identitat virtual i el Círculo controlarà al detall les nostres vides. En línia amb obres clàssiques, com 1984, la novel·la resulta molt actual al portar a l'extrem tendències que estan envaint la nostra societat. Tot i les seves quasi 500 pàgines es bastant amena i el seu interès, des del meu punt de vista, radica més en la societat que dibuixa que en l'estricte fil narratiu. Acabes la lectura amb la sensació que el control desmesurat sobre les nostres vides pot anar a molt més.

dimarts, 17 de març del 2015

UNA NINA QUE VA MASSA ENLLÀ



La famosa nina Barbie es reinventa: la propera tardor veurà l'aparició d'una Barbie amb micròfon i connexió sense cables a Internet. La joguina gravarà el que diguin nens i nenes -i els que els envoltin- i enviarà les seves veus al núvol, guardarà la informació (les veus es reconeixeran mitjançant un programa informàtic) i contestarà a cada infant. La nina coneixerà tot el que li agrada i el que li desagrada a cada nen o nena.

L'organització Campaign for Commercial-Free Childhood (CCFC) ha iniciat una campanya contra l'aparició d'aquesta nina. A banda que la informació pot ser usada amb moltes finalitats, la pròpia companyia que fabrica la Barbie (Mattel) ha manifestat que la informació obtinguda es farà servir perquè la joguina resulti més seductora. 

El tema de la cada vegada menor privacitat en la societat actual és molt preocupant però encara més quan, com en aquest cas, s'està utilitzant la infància, arribant a generar un lligam afectiu amb conseqüències perilloses dels nens i les nenes amb una empresa. En realitat, la nina es convertirà en un pont.

dimarts, 10 de març del 2015

CAP ENDARRERA EN LA RELACIÓ ENTRE NOIES I NOIS



En un article publicat a El Periódico el passat 8 de març, la sociòloga Marina Subirats es refereix a un estudi recent sobre la percepció de la violència de gènere: un 8% de la joventut manifesta que aquesta violència és un fet inevitable o justificable, en alguns casos. Aquesta opinió i altres en la mateixa línia són manifestades per persones entre 16 i 39 anys, mentes que les de 40 a 59 anys són menys conservadores en aquest tema. És a dir, a l'inrevés del que un esperaria trobar.

L'autora indica que aquestes dades confirmen conductes cada vegada més habituals: més control dels nois sobre les noies, exigència de prestacions sexuals de risc, submissió per part d'algunes noies... Pot discutir-se si el percentatge es considera més o menys rellevant però hauria de preocupar-nos la tendència que es manifesta en aquest estudi.