ÚLTIM MES DE CLASSES A LA UNIVERSITAT: TRES REPTES

Hem iniciat l'últim mes de classes de grau a la nostra Universitat. Després de maig quedaran encara classes de màster i la fase final dels treballs de fi de grau i de fi de màster (tutorització i tribunals). Pel que fa a les meves tasques actuals, també restarà tancar la primera fase del procés d'adjudicació de centres de pràctiques a uns 300 estudiants. Al juny també tindrem molts treballs per corregir. Però les classes de grau acabaran amb el present mes.

D'una banda s'agraeix veure aquest final perquè, no ens enganyem, amb l'edat cada vegada em canso més. Però, d'altra banda, apareix la preocupació que caldria més temps per cobrir les expectatives docents respecte de l'aprenentatge en una assignatura. Ja no es tracta només que puguis tenir la sensació que alguns continguts no podràs abordar-los amb un mínim de profunditat, sinó que t'adones que a molts estudiants algunes coses no els acaben de quedar clares. Aquests dies les tutories, al meu despatx, són abundants.

Aquestes sensacions probablement són inevitables i, encara que és cert que el sistema dels anomenats semestres que en realitat són trimestres dificulta el procés d'anar construint l'aprenentatge pas a pas, em sembla que encara que tornéssim a les assignatures anuals les sensacions no serien molt diferents. Aquesta preocupació, d'altra banda, és bona, sempre que no derivi en un sentiment de fatalitat sinó en reflexionar de manera continuada sobre com podem ajudar millor l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. És a dir, quines accions podem emprendre, quan, on i amb qui per millorar l'acompanyament. No es tracta de grans accions, sinó de decisions concretes i viables. Es tracta, en definitiva, de pensar en positiu, en concret i de ser realista. Tres reptes que si els tenim presents potser puguin ser-nos d'alguna ajuda.