dimarts, 10 de maig de 2016

UN DILEMA SOBRE ELS PROCESSOS D’AVALUACIÓ ARREL DE L’ACREDITACIÓ D’UNES TITULACIONS



A finals de la setmana passada vaig participar en una audiència on professorat de Treball social i d’Educació social ens trobàvem amb el Comitè d’Avaluació Externa de diverses titulacions de la nostra Facultat. Aquesta i altres audiències (una cada 45 minuts) amb professorat i amb estudiants de titulacions diverses, formen part del procés d’acreditació de les titulacions de grau i d’algun màster de la Facultat, un procés que portarà a una decisió de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya respecte de si les titulacions són considerades excel·lents, es poden seguir impartint, es poden seguir impartint però amb condicions o bé s’han d’extingir.

El procés d’avaluació –amb multitud d’informes i de recopilació d’evidències a banda de les audiències- fa aflorar algunes coses interessants, moltes d’elles ja detectades prèviament a la Facultat però que ara queden més explícites: coses positives i aspectes a millorar. Crec que hi afloren tot i la sensació de que es tracta d’un procés amb molta càrrega burocràtica. I hi afloren tot i que a ningú se li escapa que ens estan fent una avaluació acreditativa que tindrà conseqüències i, com passa en altres processos avaluatius, aquest caràcter acreditatiu contamina molt les possibilitats formatives i formadores de l’avaluació. 

Aquesta compaginació entre l’avaluació adreçada a certificar i a qualificar i l’avaluació per ajudar a millorar processos no és fàcil. En el cas que comento, estic convençut que el Comitè extern que ens ha visitat té intenció d’ajudar-nos a millorar però la seva funció fiscalitzadora aixeca algunes inquietuds i limita l’espontaneïtat que seria desitjable. I si la visita no hagués tingut la funció acreditativa? És un interrogant que sovint també ens plantegem respecte de l’avaluació dels nostres estudiants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada