A
finals de la setmana passada vaig participar en una audiència on professorat de
Treball social i d’Educació social ens trobàvem amb el Comitè d’Avaluació
Externa de diverses titulacions de la nostra Facultat. Aquesta i altres
audiències (una cada 45 minuts) amb professorat i amb estudiants de titulacions
diverses, formen part del procés d’acreditació de les titulacions de grau i d’algun
màster de la Facultat, un procés que portarà a una decisió de l’Agència per a
la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya respecte de si les
titulacions són considerades excel·lents, es poden seguir impartint, es poden
seguir impartint però amb condicions o bé s’han d’extingir.
El
procés d’avaluació –amb multitud d’informes i de recopilació d’evidències a
banda de les audiències- fa aflorar algunes coses interessants, moltes d’elles
ja detectades prèviament a la Facultat però que ara queden més explícites:
coses positives i aspectes a millorar. Crec que hi afloren tot i la sensació de
que es tracta d’un procés amb molta càrrega burocràtica. I hi afloren tot i que
a ningú se li escapa que ens estan fent una avaluació acreditativa que tindrà
conseqüències i, com passa en altres processos avaluatius, aquest caràcter
acreditatiu contamina molt les possibilitats formatives i formadores de
l’avaluació.
Aquesta
compaginació entre l’avaluació adreçada a certificar i a qualificar i
l’avaluació per ajudar a millorar processos no és fàcil. En el cas que comento,
estic convençut que el Comitè extern que ens ha visitat té intenció
d’ajudar-nos a millorar però la seva funció fiscalitzadora aixeca algunes
inquietuds i limita l’espontaneïtat que seria desitjable. I si la visita no
hagués tingut la funció acreditativa? És un interrogant que sovint també ens
plantegem respecte de l’avaluació dels nostres estudiants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada