dimecres, 30 de novembre de 2016

LA POBRESA A L’ESCOLA



L’editorial de la revista Guix d’Infantil del passat juliol-agost (número 86) es feia ressò d’una problemàtica social que –com no podia ser d’altra manera- ha entrat al si de les escoles. En reprodueixo alguns fragments:

“La pobresa dels més desfavorits ja no cap als “seus” pisos ni als “seus” carrers. Indigents dels recursos més bàsics i elementals de vida, però alhora pletòrics del desig de gaudir i de viure, van apareixent a la “nostra” normalitat. I les comunitats educatives, sensibles, van esdevenint també trinxeres humanitàries. Les escoles tornen a ser llocs on és important alimentar-hi les criatures, i no únicament per raons de conciliació, ni solament per afavorir l’autonomia individual. Menjar torna a ser un acte de pura supervivència. En molts dels “nostres barris”, menjar diàriament ja no és un supòsit per a tothom, ni anar calçat, ni gaudir de calefacció a l’hivern, ni tan sols tenir casa... Els menjadors escolars van aparèixer per una cosa tan bàsica com alimentar. Sovint, els centres docents tornen a ser espais contra la pobresa infantil. Ja no n’hi ha prou de deixar les famílies a uns serveis socials desbordats, incapaços d’arribar a tot i menys encara d’arribar-hi a temps.

La pobresa ens reclama, no solament ens interpel·la a treballar en xarxa, sinó també a esdevenir “socorristes” d’urgència. En el relat diari de moltes “escoletes” i “escolotes”, la pobresa ja no és solament un tema de claustre ni de coordinació. El relat diari també comprèn escenes de pati, de converses amb les famílies i amb l’equip, de lluita per la supervivència i la inclusió. Socorristes quotidians”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada