SOCIETATS MULTICULTURALS

Ara que Trump acaba de guanyar les eleccions a la presidència d'Estats Units, crec que és un bon moment per reproduir parcialment un text, que vaig llegir al diari Ara el passat setembre, reproduït de The New York Times, escrit pels alcaldes de Nova York, París i Londres, sobre la immigració. Aquest tema s'ha convertit en un dels principals reptes que, com a societat, hem de saber afrontar i, a l'escola i a altres institucions educatives, n'hem de parlar perquè és una qüestió clau de cara a configurar la societat actual i futura. Adoptar una posició respecte a la qüestió de les persones que arriben al nostre país no és fàcil perquè és un tema complex, però no ho podem defugir.

Els nostres immigrants, la nostra força

Com a alcaldes de tres grans ciutats del món -Nova York, París i Londres-, instem els líders mundials reunits a les Nacions Unides a prendre mesures decisives per oferir suport i refugi als que fugen dels conflictes armats.

Aquesta setmana s’han reunit a Nova York els líders mundials per assistir a l’Assemblea General de les Nacions Unides, i el primer lloc de l’ordre del dia l’ocupa una crisi de refugiats d’una gravetat que no es veia des de la Segona Guerra Mundial. La cimera de les Nacions Unides sobre refugiats i emigrants i la cimera de líders sobre refugiats del president Obama constitueixen un punt d’inflexió que situa sota el focus de l’atenció mundial la necessitat de donar una resposta eficaç a una crisi humanitària cada vegada pitjor. 

La perspectiva compartida per nosaltres tres es basa en un coneixement realista dels perills que afrontem. Després que un artefacte explosiu esclatés aquest cap de setmana al barri novaiorquès de Chelsea i després d’altres atemptats perpetrats en ciutats de tot el món, reconeixem que la seguretat de tots els ciutadans és de màxima importància en societats grans, obertes i democràtiques. Però és un error qualificar de radicals i perillosos els col·lectius d’immigrants i refugiats. Segons la nostra experiència, l’activisme violent és molt poc freqüent. Així doncs, hem de mantenir unes polítiques inclusives de reassentament per combatre la creixent onada de llenguatge xenòfob que s’escampa per tot el món. Aquest llenguatge només agreujarà la marginació dels col·lectius immigrants sense donar-nos més seguretat a canvi. 

Com a alcaldes de tres grans ciutats del món -Nova York, París i Londres-, instem els líders mundials reunits a les Nacions Unides a prendre mesures decisives per oferir suport i refugi als que fugen dels conflictes armats i també als immigrants que fugen de la penúria econòmica, i també els demanem que ajudin els que ja han assumit aquesta tasca. 

Nosaltres, per la nostra part, també farem el que estigui a les nostres mans. Les nostres ciutats es comprometen a continuar lluitant per la inserció social. I precisament per això ofereixen uns serveis i programes que ajuden tots els residents, incloent-hi els diferents col·lectius immigrants, a sentir-se benvinguts, amb l’objectiu que tothom es consideri part integrant de les nostres grans ciutats. 

A Nova York i a París, per exemple, ha tingut un gran èxit la iniciativa del carnet d’identitat municipal: ha fomentat el sentit de pertinença entre els immigrants i ha facilitat l’accés a serveis com els comptes bancaris i les prestacions socials dels veterans de guerra, i a recursos municipals, com ara les biblioteques i institucions culturals. En menys de dos anys més d’un 10% de la població total novaiorquesa s’ha inscrit en el programa per al carnet d’identitat municipal, conegut com a IDNYC, que s’ha fet mereixedor de grans elogis d’una diversa amalgama de membres de la comunitat, activistes i socis institucionals. 

Programes com l’IDNYC contribueixen a construir ciutats més segures perquè els immigrants i refugiats saben que les autoritats els tenen en compte i els reconeixen. El cos de policia de Nova York va ser un soci fonamental per posar en marxa aquest programa: els veïns són més propensos a denunciar els delictes si disposen d’algun tipus d’identificació reconeguda per les forces de l’ordre. A París, noves mesures -com la carte citoyenne i el pressupost participatiu, que permet als parisencs decidir com s’assigna un percentatge de la despesa anual de la ciutat- ofereixen a tots els habitants, sense cap mena de restricció, l’oportunitat d’intervenir en la vida cívica i convertir-se en actors locals.

Invertir en la integració dels refugiats i els immigrants no és només correcte, sinó que és també l’alternativa més intel·ligent. Els refugiats i altres residents nascuts a l’estranger ens aporten unes habilitats que ens fan falta i que potencien la vitalitat i el creixement de les economies locals. A més, fa molt de temps que la seva presència beneficia les nostres tres ciutats. 

A Nova York gairebé la meitat dels propietaris de les petites empreses són immigrants que contribueixen al fisc i creen nous llocs de treball per als altres novaiorquesos. Londres va posar en marxa fa poc una campanya publicitària, #LondonIsOpen, que dóna a conèixer històries d’èxit semblants, viscudes per tres milions de londinencs nascuts a l’estranger que contribueixen a la creativitat, vitalitat i esperit emprenedor de la ciutat. 

Les nostres ciutats també estan a l’avantguarda de les iniciatives per ajudar els que fugen de la violència o de la persecució a posar-se en contacte amb els serveis que més necessiten, que sovint els salven la vida. París és un dels primers grans municipis que han instal·lat un centre de refugiats al cor de la ciutat. A partir de l’octubre, el centre oferirà a 400 refugiats serveis i articles de primera necessitat, així com suport administratiu. Nova York ha enviat representants de l’Ajuntament al tribunal d’immigració per ajudar els milers de nens que arriben sols des de Centreamèrica demanant asil a posar-se en contacte amb els principals serveis socials, com ara els sanitaris i els educatius. L’any passat els districtes de Londres van ajudar més de 1.000 nens no acompanyats que sol·licitaven asil, i l’Ajuntament està desenvolupant noves formes de col·laboració amb els diferents col·lectius per oferir suport als refugiats reassentats. 

Sabem que les polítiques que respecten la diversitat i promouen la inclusió donen bons resultats. Fem una crida als líders mundials perquè, durant la cimera d’aquesta setmana, adoptin aquest esperit de benvinguda i col·laboració en benefici dels refugiats de tot el món. Les nostres ciutats s’han unit en la crida per la inclusió. És el que ens correspon com a ciutadans de ciutats diverses i pròsperes.