Rafael Álvarez de Sants, participant en un màster en el qual he impartit
docència a la República Dominicana, va tenir a bé regalar-me un exemplar d'un
llibre que havia escrit: La sociedad de
la nada, una societat amb "passió per allò irrellevant" on "les
ideologies ja no seran necessàries i són substituïdes per l'economia"; una
societat en què "ens interessem més pel divorci d'una parella d'artistes
que per la fam del món". L'autor
assumeix el concepte "res" com característic de la nostra societat
partint de textos del sociòleg nord-americà George Ritzer i prenent també com a
referència textos dels filòsofs Martín Heidegger i Jean Paul Sartre.
Al llarg del llibre es plantegen qüestions com els valors que promou la societat del no-res (la música com a transmissora de res, el miratge del consum, la màgia de la televisió, la violència com a recurs, política sense principis...) o els " estigmes i prejudicis que despullen a la joventut del seu sentit històric per tornar-la no-res ". El to pessimista de l'obra vol compensar-se amb un últim capítol amb algunes "propostes per a l'acció" d'alguns pensadors i del moviment dels Indignats sorgit a Madrid l'any 2011.
La lectura d'aquest text és una bona radiografia d'una societat on predominen el neoliberalisme i valors basats en l'aparença i en la superficialitat, en el "no-res" segons l'autor. Un bon tema per a reflexionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada