REALITAT I FICCIÓ: EL MÓN COM UN TEATRE

Una obra de teatre, Himmelwer del dramaturg Juan Mayorga, m'ha permès conèixer una situació real, en la que es basa el text teatral, que convida a la reflexió. Aquests són els fets: un delegat de la Creu Roja va ser enviat a inspeccionar el camp de concentració de  Theresienstadt, on es deia que s'havia creat una colònia jueva model. El comandant nazi encarregat del camp va ordenar netejar els carrers i va amagar els malalts i va aconseguir la col·laboració del cap de la comunitat jueva i de la resta de presoners per muntar una representació. Va ser tal l'èxit de la farsa que el delegat de la Creu Roja va certificar que es tractava d'una ciutat normal, tot i que en condicions difícils com correspon a les èpoques de guerra.

Quina era la realitat? En aquest camp un terç dels presoners van morir a les cambres de gas i un altre terç per malalties i malnutrició. El cap de la comunitat jueva havia col·laborat esperant guanyar temps i endarrerir la catàstrofe.

En aquesta obra teatral es tracta de la invisibilitat de l'horror. El delegat que va inspeccionar el camp no es va confondre per la qualitat de la representació sinó per la falta de valor per fer les preguntes necessàries i destapar el que ningú destapava. Aquest fet ens porta a pensar sobre la realitat aparent, l'alteració de les percepcions i en com intenten enganyar-nos. També invita a reflexionar sobre els rols que acceptem per evitar donar segons quines passes que ens complicarien la vida. Ja Calderón de la Barca ens mostrava el món com un teatre on cadascú hi representa un paper.

ATUR JUVENIL A EUROPA

A finals de l'any que acabem de deixar, la Comissió Europea va presentar un informe en el que mostrava la seva preocupació per l'atur juvenil: calcula que a Europa uns 7,5 milions de joves ni treballen ni estudien (uns 3,6 milions a la zona de l'euro). La dada és preocupant per molts motius, fins i tot pel propi futur del projecte europeu.

Cal tenir en compte que només es comptabilitzen aturats fins els 25 anys i que, en aquesta franja, més de la meitat de la població no està activa i no queda reflectida en l'estadística. A més, segons dades de la mateixa Comissió, un 42% dels joves que treballen ho fan amb contractes temporals.

Si la joventut no pot tenir esperances en una vida laboral digna es creen unes expectatives socials que fan imprevisible cap on poden portar a la societat, tant més quan molts d'aquests joves han invertit molts diners en la seva formació i sovint els segueixen invertint en màsters mentre esperen que la cosa millori. No pot ser de cap manera que com a societat acceptem que això pugui durar gaire més. És injust i ens hi estem jugant molt de cara al futur.

TRACTAR DE LA GUERRA PER AFAVORIR LA CULTURA DE LA PAU

Comencem un any nou i ho fem amb la il·lusió de que sigui millor que l’anterior perquè és important no claudicar en la il·lusió. Per aquesta primera entrada del 2014 en el blog vull referir-me a una commemoració de la que es parlarà en els mitjans de comunicació: el centenari de l’inici de la primera guerra mundial. Es diu ràpid: guerra mundial. He escollit aquest tema perquè quan llegeixo o sento parlar sobre la necessitat de desenvolupar una cultura de la pau acostumo a preguntar-me com es pot realment afavorir aquesta cultura, més enllà de les bones intencions. Ara em sembla que el centenari de la Primera Guerra Mundial pot ser una bona oportunitat, aprofitant el previsible ressò mediàtic.

Aquella guerra va suposar una destrucció massiva sense precedents per la seva extensió però també per la profunditat i l’impacte d’aquesta destrucció. Va suposar també la irrupció de nous valors i va tenir transcendents conseqüències polítiques, econòmiques i culturals. Analitzar i reflexionar sobre la guerra crec que pot ser una bona oportunitat educativa.

Feliç 2014. Que pels meus desitjos no quedi.

PAUSA

De nou a Nadal. Una pausa en les nostres obligacions professionals i, per a moltes persones, un temps pels ritus de trobada amb la família i, cada cop més, pel retorn dels que són treballant fora, fent real l'encertat eslògan "vuelve a casa por Navidad". Aquestes festes estan plenes de contradiccions però som molts els que, tot i així, esperem aquests dies per a retrobades, per a viure quelcom diferent a allò que ens és més habitual i, a la vegada, quelcom reviscut any darrera any, per a gaudir de moments tranquils combinats amb altres d'autèntica bogeria (àpats, compres...), per a viure, amb el ple sentit d'aquesta paraula, el Nadal... tot i que soni a tòpic. Molt bones festes i fins el proper any.

ALGUNA COSA ESTEM FENT MALAMENT

Acostumo a fer una entrada setmanal en aquest blog. Quan repassava notícies recents per decidir sobre de què tractaria aquesta setmana, em semblava interessant reflexionar sobre què està passant que augmenten les denúncies de noies respecte d'agressions per part de les seves parelles però també creia d'interès comentar que Espanya hagi estat catalogada com el segon país, després de Síria, on ha augmentat més la percepció de corrupció generalitzada. Són dues notícies bastant depriments per la imatge que ens proporcionen de la nostra realitat més propera.

Ara que ens acostem a les festes nadalenques amb la seva càrrega emotiva i el seu missatge de pau i convivència (tot i que la comercialització extrema hagi modificat en part aquest sentit tradicional), notícies com les anteriors i altres que de tan habituals han deixat d'aparèixer als mitjans de comunicació tot i la seva gravetat, ens tornen a una realitat dura que sembla incomprensible en un país que s'anomena desenvolupat. Com a societat, alguna cosa estem fent malament.

L'educació és un recurs clau per millorar aquest context però no sembla que col·lectivament ho tinguem realment assumit.

Per cert, d'una altra de les notícies que, com sempre, ha tingut un gran ressò mediàtic ja tindrem oportunitat de parlar-ne amb calma i amb una anàlisi crítica que vagi més enllà del que, en ocasiones, se sent. Deixar-ho per més endavant és una manera d'intentar visualitzar que a l'educació i a la nostra societat hi ha coses més importants que l'informe PISA, tot i que sembli impossible.

LA NOVA LLEI D'EDUCACIÓ, UNA PEÇA MÉS EN UNA POLÍTICA REGRESSIVA RESPECTE DELS DRETS FONAMENTALS

Ja està, ja la tenim: una nova llei d'educació, i van... A més, aprovada quasi bé contra tothom (els governs de Catalunya, el País Basc i Andalusia sembla ser que aniran al Tribunal Constitucional). I, el pitjor de tot: s'ha aprovat una llei centralista, segregadora i que sembla decantar-se més per afavorir l'ensenyament privat que no pas el públic.

 
S'ha dit i s'ha repetit: el que dicta la llei suposa un retrocés important pel nostre sistema educatiu, un retrocés de molts anys. I ningú s'ha d'enganyar: si el ministre Wert s'ha sortir amb la seva és perquè la ideologia en que es fonamenta la nova llei és la mateixa que sustenta altres decisions del govern, en àmbits com el de la sanitat o el dels drets democràtics bàsics, per exemple. La política educativa és essencial en aquests plantejaments ideològics d'allò més ranci. És molt preocupant.

TOTS ESTAN EQUIVOCATS (Recull de premsa)

EL PERIÓDICO DIGITAL:

Wert, als passadissos del Congrés: "Això és una jungla, i jo sense matxet"

Les paraules del ministre han estat captades per una càmera de televisió quan s'ha vist envoltat de periodistes

Dimecres, 20 de novembre del 2013

EFE / Madrid

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha afirmat aquest dimecres quan abandonava el Congrés després de participar en la sessió de control al Govern: "Això és una jungla, i jo sense matxet".

El comentari de Wert ha estat captat pels micròfons d'una de les càmeres que graven imatges al passadís del Congrés i s'ha produït quan un gran nombre de periodistes li preguntaven al ministre sobre la vaga d'estudiants convocada per a aquest dimecres.

Uns minuts abans, en la sessió de control, Wert havia acusat el PSOE de "falta d'ambició, confiança i patriotisme" i de sobrar-los "autocomplaença i resignació" per oposar-se al projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE).

El Senat aprovarà aquesta tarda la reforma educativa, previsiblement només amb el suport del PP, el vot en contra de tota l'oposició i el malestar de bona part de la comunitat escolar, que torna a sortir al carrer per protestar contra les polítiques del Ministeri d'Educació.

 

Aquesta notícia em recorda l'acudit d'aquell conductor que circulava per l'autopista en sentit contrari i es queixava: tots van a l'inrevés!

DECROLY

 

Fa poc llegia aquest llibre de Decroly. Fins ara no havia llegit directament aquest autor que, per altra part, va ser de poques publicacions. Decroly (1871-1932) és considerat un dels grans referents del moviment de l'Escola Nova, tot i que em dóna la sensació de que en el meu entorn ha estat una mica relegat.

La seva aportació crec que pot considerar-se rellevant en tres dimensions, relacionades entre si: comparteix amb la resta de participants en el sorgiment i desenvolupament de l'Escola Nova unes idees transversals que, en el seu moment, van suposar un canvi important en la concepció dels processos educatius en el sistema escolar, i més enllà d'aquest sistema; és un dels educadors que, a partir de les seves experiències en l'escola per alumnat amb dificultats, va traspassar el que havia aprés i experimentat en aquesta escola a l'ensenyament adreçat a l'alumnat en general; i constitueix un dels grans impulsors dels mètodes globalitzadors i, en el seu cas específic, dels centres d'interès.

 

La lectura o relectura dels clàssics de l'Escola Nova serveix per constatar que gran part del que va suposar aquest moviment pot seguir plenament vigent, tot i que sigui amb uns tocs crítics i de contextualització a la societat actual. Val la pena tornar a aquests autors i autores per recordar la potencia educativa de les seves idees de fons, i evitar així perdre'ns en algunes suposades novetats i en superficialitats o aparences, oblidant les qüestions fonamentals. Massa sovint la superfície no es sustenta en arrels prou profundes, especialment en una societat on prima la imatge i l'aparença.  

 

QUAN MENYS T'HO ESPERES...

Aquesta matinada, un atac de ronyó per una pedra que hi ha crescut i que ha decidit moure's m'ha impedit complir amb l'agenda d'avui: he hagut de deixar plantats els i les estudiants que m'esperaven a la classe de dos quarts de nou del matí i al claustre i a un grup de treball d'un institut del sud de Catalunya on havia d'anar a fer una sessió d'assessorament. A banda de que la meva muller ha hagut d'anar a buscar una farmàcia de guàrdia i atendre'm en les meves manifestacions de dolor en comptes de gaudir del merescut descans. Quan passa això, no puc evitar sentir-me culpable, tot i que sigui un sentiment poc racional... com molts sentiments, per altra banda.

Quan d'imprevist et sents dèbil i se't trastoquen tots els plans, te n'adones de la importància de la salut i de com estem venuts davant del seu trencament. Sovint no som prou conscients del gaudi de sentir-nos físicament i mentalment bé. Ens costa aturar-nos per valorar allò que tenim i potser no ens adonem prou bé de les dificultats d'altres persones.

I totes aquestes reflexions per un simple -dolorós, això sí- atac de ronyó.
 

APARENCES I REALITATS ARREL D'UNA SITUACIÓ PREOCUPANT

Fa pocs dies, es va fer públic un estudi de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre l'increment d'embarassos de nenes menors de 15 anys. Durant l'any 2012 es van quedar embarassades 128 nenes de 10 a 14 anys, de les quals 99 van sol·licitar un avortament (el doble que en l'any anterior) i 29 van tenir un fill.

Aquestes dades palesen que tot i la sensació de viure en una societat hiperinformada, a l'hora de la veritat persisteixen greus problemes per falta d'assimilació d'aquesta informació o perquè no n'hi ha prou amb informació sense processos d'aprenentatge. La quantitat d'informació no garanteix l'adquisició de coneixement. De vegades passa just el contrari perquè l'allau informatiu dificulta la selecció i l'anàlisi crítica. Així mateix, la informació per si mateixa tampoc garanteix l'aprenentatge de competències socials.

Quan ens arriben dades com les de l'increment d'embarassos en nenes, hom s'adona que hi ha problemes preocupants que persisteixen tot i que pugui semblar contradictori en una societat aparentment tant informada. Hem de ser conscients d'aquestes contradiccions i cercar com anar al fons de les qüestions.