dijous, 27 de març del 2014

PARES I MARES EN EL PUNT DE MIRA


Fa uns dies es va presentar l'estudi Adolescents 2013: cap a una correcta formació i autonomia en el consum realitzat per Keepunto i la Universitat Complutense de Madrid (UCM). En aquest informe s'assenyala que el 84% dels pares i mares "premien de manera irresponsable el comportament dels seus fills adolescents" amb la paga setmanal. També es destaca la falta d'una cultura de l'esforç "que els porti a aconseguir els seus objectius per mèrits propis". El 62,1% dels adolescents no reben cap tipus d'assignació sinó que van demanat diners als seus pares quan els necessiten.

En l'informe s'assenyalen altres dades interessants però vull destacar que no estudiar, no fer els deures o treure males notes és motiu pel 51% dels pares i mares per treure la paga però a l'hora de la veritat només ho fa realment un 30%. Aquestes dades palesen accions per part dels pares que es poden considerar poc coherents: entre el que es diu i el que es fa, entre la necessitat d'una motivació intrínseca i la realitat d'una pretesa motivació extrínseca, entre la cultura de la responsabilitat i la cultura de la pressió externa...

Resulta massa fàcil donar les culpes a les famílies i, en tot cas, aquesta culpabilització no ens porta enlloc. Per canviar aquest estat de coses, de les quals les dades que comento en són només una petita mostra, ens cal la construcció d'una nova cultura i mentre el sistema educatiu segueixi sent un camp de batalla per a les opcions polítiques difícilment podrem avançar en aquesta línia. Tot i així, el diàleg entre els educadors i les famílies pot ser un bon camí. No és fàcil, però l'objectiu s'ho val. És clar que primer cal que els educadors es posin d'acord entre ells, en el si de les institucions educatives.   

dimarts, 25 de març del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (5)


Dilluns comença amb la classe de primera hora. Per la tarda, aproximadament un cop al mes, tenim reunió del grup de treball i de recerca sobre el projecte casos en xarxa. Hem posat fil a l'agulla i el projecte comença a caminar. El nostre objectiu és penjar a la xarxa, en accés obert, casos reals per a la formació. Veurem com va evolucionant.

A mitja setmana arriba Sant Josep, el 19 de març, una d'aquestes festes que abans eren i que ara no són però que mantenen alguna cosa de la seva història, com la tradició de prendre crema catalana.


Divendres vàrem tenir reunió de la comissió coordinadora d'un Màster. Estem esperant que l'Agència de Qualitat contesti la nostra proposta d'un nou Máster pel proper curs. Sembla que és difícil poder tenir informació sobre una data aproximada en la que arribarà la resposta de l'Agència, mentre que ja ens arriben peticions de futurs estudiants per a cursar-lo. Aquestes situacions que em resulten inexplicables (per què no es pot conèixer el calendari?) i davant de les quals no sempre és fàcil saber que està fallant em produeix cert desassossec.

Dissabte vaig participar en una festa sorpresa amb motiu dels 70 anys d'una companya del Departament. Mentre esperàvem la seva arribada, vaig observar com en algunes converses apareixien temes de treball... cada cop és més difícil establir espais i moments diferenciats.

dimarts, 18 de març del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (4)


Dilluns i dijous, a les 8,30h., tinc classe de grau. M'agrada la docència: els resptes sempre presents per mirar de millorar dia a dia, l'esforç per anar enfortint el vincle amb els i les estudiants, l'intercanvi, la tutoria... l'únic que se'm fa dur és l'avaluació acreditativa. Probablement per això l'avaluació s'ha convertit en una de les meves línies prioritàries d'innovació i d'investigació.


Dimecres vam fer una reunió del professorat d'educació social. La cap d'estudis s'ha obstinat en la tasca de millorar la docència en aquesta titulació a partir del treball en equips docents i de la coordinació del conjunt del professorat. En aquest tipus de reunions se senten coses que em resulten sorprenents i que crec que evidencien que ens falta compartir significats. El tema de les competències o de l'avaluació continuada acostuma a propiciar afirmacions contundents i contraposades. Hi ha que buscar espais per parlar amb tranquil·litat de qüestions de fons però ens falta més cultura professional en aquest sentit.  

 


Divendres per la tarda, aprofitant que la meva filla arquitecta passava uns dies a Barcelona, vàrem visitar una interessant exposició sobre Le Corbusier (1887-1965), en el CaixaForum. Va ser un artista complet (pintor, dissenyador, arquitecte), amb idees innovadores i un discurs força interessant però que va tenir moltes dificultats per aconseguir encàrrecs.


El cap de setmana vam complir amb una de les nostres tradicions: vàrem celebrar la calçotada anual. En la nostra festa és tan important el que es menja (els calçots, aquesta ceba de tant èxit acompanyada d'una salsa excel·lent) com la seva preparació i el seu consum de peu, embrutant-nos les mans i els pitets, acompanyant-los d'un glop del vi del porró, i comentant les seves excel·lències. Després, carn a la graella i, per acabar, crema catalana i cava.

dimarts, 11 de març del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (3)


Dilluns, després de la classe que acabo a les 10,30h., em vaig desplaçar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació on s’acostuma a reunir el Grup transversal d’innovació docent sobre aprenentatge autònom (TRANS.EDU),que coordino. És un grup molt interessant perquè està constituït per vuit professores i professors de vuit facultats diferents de la nostra Universitat (a més de Biblioteconomia i Documentació, Biologia, Dret, Economia i Empresa, Farmàcia, Física, Medicina i Pedagogia) que portem uns anys treballant sobre avaluació continuada. L’intercanvi és molt enriquidor per la diversitat de titulacions i per la qualitat professional i humana dels seus components. En la reunió vam decidir presentar conjuntament amb una part del grup de recerca sobre Entorns i Materials per a l’Aprenentatge (EMA), del que formo part, la sol·licitud d’un ajut per innovar i investigar sobre casos en xarxa per a la formació.



Dijous va ser un dia especial per a la nostra petita història: es van reunir conjuntament les juntes de la Facultat de Formació del Professorat i de la Facultat de Pedagogia per decidir el nom de la nova facultat que naixerà de la fusió de les dues. Ja tenim nom: Facultat d’Educació. Va estar bé però, essent la primera vegada que es reunien les dues juntes, ho vaig trobar excessivament formal. Em va faltar un moment per festejar aquesta primera reunió, per sentir alguns comentaris sobre el seu significat. Era una bona oportunitat per comunicar-nos, més enllà de votar un nom.


Divendres, després d’una titànica lluita amb l’aplicatiu informàtic corresponent, vaig aconseguir enviar la sol·licitud pel projecte sobre casos. Aquest mateix dia vaig trametre, per a la seva publicació, el llibre sobre bones pràctiques d’avaluació continuada que hem fet en el TRANS.EDU. Una jornada productiva.

 

dimarts, 4 de març del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (2)

Dimarts em vaig quedar tot el dia a casa. Sovint, en el campus es fa difícil avançar les tasques que exigeixen concentració donat que, a més de les classes i l'atenció als estudiants, les reunions proliferen com les flors a la primavera i no és estrany que algun que altre professor o professora tingui quelcom a comentar-te. Un dia a casa és una gran oportunitat per avançar en les tasques pendents, però no és fàcil poder-lo tenir. Tot i així, fins i tot a casa la comunicació per correu electrònic et roba una bona part de la jornada. La saturació de missatges electrònics és una de les cares fosques dels beneficis de les actuals tecnologies de la comunicació. Mentre treballava a casa, un grup d'estudiants impedia la celebració del claustre de la nostra universitat que havia de debatre sobre l'aprovació d'un nou Estatut. Sembla que s'està convertint en habitual tenir que suspendre reunions del Consell de Govern i ara del Claustre. Alguna cosa realment no funciona i els responsables son diversos.


                                Suspensió del Claustre. La Vanguardia.com, 25-2-14
 
Dimecres vaig rebre una estudiat del programa Sèneca, de mobilitat entre universitats espanyoles. Em va sol·licitar l'avaluació única de l'assignatura, en comptes de l'avaluació continuada que és l'habitual. El motiu: li és impossible evitar el solapament d'assignatures. Segons em va dir, situacions com la seva no s'havien previst quan es van fer els horaris. Com a mínim sorprèn que una estudiant de mobilitat no pugui assistir a classe.

Vaga d'estudiants contra la LOMCE i a favor de recursos per a la Universitat. Dijous vam tenir problemes per accedir al campus perquè un petit grup d'estudiants impedia el pas. De nou uns pocs estudiants impedeixen la lliure circulació a la Universitat. Sense entrar en les raons de fons del malestar, que comparteixo, crec que les formes també són importants en una societat democràtica.

Dissabte vam acompanyar el nostre fill a l'aeroport: se'n va a treballar a l'estranger. Un més.

dimarts, 25 de febrer del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI

Començo aquesta secció al meu blog. El primer que he necessitat és un títol . Al final he optat per "la setmana d'un professor universitari" , descriptiu i directe. Quan ho rellegeixo m'adono que ser professor em defineix professionalment. No passa sempre així ja que no són pocs els professors que s'autoidentifiquen com a metges, historiadors, enginyers... en comptes de com a docents. En un estudi que fa anys el professor Fernández Pérez (1988) va realitzar sobre les característiques que defineixen una professió, assenyalava com una d'elles l'autopercepció del professional com a tal, així com un cert grau de satisfacció amb la tasca que realitza.

Imbernón ( 1994 ) assenyala que més que parlar de característiques d'una professió cal fer-ho de "cultura professional". La qüestió és: cultura professional de professor o de psicòleg o d'advocat ? Em sembla una qüestió rellevant perquè aquesta identificació crec que té moltes conseqüències i explica alguna cosa del que passa en la institució universitària.

Miro ara pel retrovisor els últims set dies. He compaginat la docència d'una assignatura d'educació social, la correcció i avaluació dels treballs realitzats per l'alumnat d'un màster, la preparació d'una sol · licitud per a una ajuda al desenvolupament de projectes de recerca, la participació en el consell de departament per escollir el director del mateix, la tutorització d'estudiants que estan realitzant el Treball de fi de grau, una connexió per Skype amb un doctorand colombià a qui li dirigeixo la tesi doctoral, la coordinació d'un llibre que estem acabant sobre avaluació contínua, la convocatòria del grup d'innovació docent que coordino, una reunió del grup d’investigació... No em queixo d'un excés de feina perquè no crec que un professor universitari que gaudeix com jo pugui fer-ho però potser la dispersió i simultaneïtat de fronts oberts siguin una mica excessives .


Tinc la sensació que estic permanentment saltant d'una cosa a una altra, amb el risc que les urgències eclipsin una mica el que és més important. I a sobre encara em dedico a escriure en aquest blog.

 
Referencies:
FERNÁNDEZ PÉREZ, M. (1988) La profesionalización del docente. Madrid: Escuela Española.
IMBERNÓN, F.  (1994) La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Barcelona: Graó.

dimecres, 19 de febrer del 2014

EXPECTATIVES I APRENENTAGE

A la Universitat, ja estem immersos en les classes del segon semestre. Els primers dies, amb els estudiants del meu grup, hem treballat sobre les seves expectatives i sobre el concepte i la incidència de les expectatives en els processos d’aprenentatge. Hem parlat de l’efecte Pigmalió, de la profecia de l’autorealització (el que esperem que passi, acabarà passant), de com influeixen les expectatives de l’educador o educadora, dels estereotips i els prejudicis i del paper central de les expectatives en la motivació. Sovint, quan en la relació educativa detectem falta d’interès, de motivació, desgana… el que hi ha darrera és un problema de falta d’expectatives positives, de confiança en les possibilitats.

Quan es dóna aquesta situació, especialment en l’ensenyament bàsic, ens trobem en una cruïlla, si volem ajudar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. Les expectatives les anem construint a partir de la nostra història personal i aquesta història, en una part significativa, es desenvolupa en situacions de relació educativa més o menys formals. Com contribuir a que els educands millorin les seves expectatives? Respondre aquesta pregunta comporta plantejar-se qüestions relacionades amb els objectius i els continguts d’aprenentatge, les estratègies metodològiques, l’avaluació i l’atenció a la diversitat, com a mínim. Quasi res. Com que la realitat és sistèmica i tot està connectat no existeixen alternatives simples. Totes són complexes. La qüestió és si el tema de les expectatives és suficientment determinant per ser un dels eixos sobre els que articular una  reflexió sobre la nostra pràctica. Jo crec que sí que ho és.

dimarts, 11 de febrer del 2014

ARREL D’UNES DADES SOBRE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA


Fa pocs dies, la premsa es va fer ressò de l’informe presentat per Oxfam sobre la desigualtat al món. Les dades són esgarrifoses: 85 persones són tan riques com la meitat més pobre del planeta. Dit d’una altra manera: quasi la meitat de la riquesa del món està en mans de l’1% de la població. El mateix informe diu que és un nivell de desigualtat sense precedents que amenaça “perpetuar les diferències entre rics i pobres fins a fer-les irreversibles”.

El món el construïm entre tots i totes, cadascú amb un nivell d’incidència determinat. Els que ens dediquem a l’educació no tenim les possibilitats d’alguns polítics ni, molt menys, dels poders a l’ombra. Tot i així, l’educació pot contribuir a que les coses segueixin d'aquesta manera o puguin canviar. Com educadors i educadores ens trobem en una posició en que podem incidir. Quan diem que per educar cal reflexionar sobre quin model de persona i quin model de societat són els nostres referents –perquè no pot existir l’educació neutra- i quan ens plantegem què i com hem d’ensenyar en coherència amb els models assumits, és quan ens adonem que les opcions educatives són també polítiques. Ho són en el sentit que fan referència a la convivència, al bé comú i a la participació ciutadana.

dimarts, 28 de gener del 2014

CENSURA A LA TELEVISIÓ (Recull de premsa)

Avui em limito a reproduir una denúncia. Educar en la lectura crítica dels missatges dels mitjans de comunicació és una de les tasques de l'educació formal i social. Exemples com aquest ajuden a recordar-ho.

EL PERIÓDICO 22 de gener de 2014
POLÈMICA INFORMATIVA

TVE censura notícies de la Família Reial i el 'cas Bárcenas'

El Consell d'Informatius de RTVE.ES denuncia "canvis" imposats per la direcció de la televisió estatal


El Consell d'Informatius de Mitjans Interactius de RTVE ha denunciat els canvis imposats per la direcció d'aquesta àrea en notícies publicades a la web de la corporació sobre la Família Reial, el 'cas Bárcenas' i els ERO d'Andalusia. L'òrgan de representació professional dels periodistes d'Interactius de RTVE plasma aquestes denúncies en l'acta de la seva última reunió, celebrada aquest dimarts, en què ha analitzat diverses queixes que ha rebut al llarg de les últimes setmanes.

Una d'aquestes queixes es refereix al fet que RTVE.es va publicar un article sobre el discurs de la nit de Nadal del Rei en què es deia que Joan Carles no va fer referència al 'cas Noos', malgrat que la seva filla Cristina hi està involucrada. El Consell ha recuperat la versió de la directora d'Informació de RTVE.es, Josefa Paredes, i la inclou en l'acta de la reunió: "El motiu pel qual es va decidir no publicar l'extensa i detallada referència al 'cas Nóos' inclosa en un principi a la peça sobre el discurs del Rei és només un i molt senzill: El Rei no es va referir al 'cas Nóos'. La direcció considera que l'obligació dels Serveis Informatius de TVE, en aquest cas, és informar els seus espectadors i lectors de que el Rei diu, no del que el Rei no diu, aprofitant per mencionar de forma improcedent com a relacionada amb la corrupció una persona que en aquest moment no està ni tan sols imputada amb el pretext d'una del tot innecessària contextualització".

El Consell d'Informatius sosté que els discursos del Rei sempre se sotmeten a interpretacions i altres mitjans van analitzar aquest any la no referència al 'cas Noos'. "¿Per què havia de ser menys RTVE.es, que és un mitjà públic i independent? -manté el Consell-. En defensa del rigor al qual al·ludeix la directora d'informació, potser el millor hauria estat no fer cap article, penjar a la web el discurs íntegre, cosa que també es va fer, i deixar les diferents interpretacions a l'elecció del públic".

També lamenta el Consell que la direcció tragués una foto de Cristina d'un text que es va publicar sobre els esdeveniments més importants de l'any. Mentre al Consell li sembla pertinent "i més que justificada" la inclusió d'una imatge de la infanta en aquella peça, a la direcció li sembla que "il·lustrar amb la imatge d'una persona que no està imputada un cas de corrupció, està absolutament fora de lloc". Per aquest mateix motiu, aclareix que "es va sol·licitar la retirada de la foto que s'havia inclòs per il·lustrar el cas dels ERO d'Andalusia: una imatge de Griñán i Chaves, tampoc imputats, en una pràctica igual d'incorrecta i per això la fotografia també va ser substituïda".

"REGISTRE", ELIMINAT


El Consell d'Informatius també ha rebut una queixa sobre el tractament en portada de la notícia sobre el registre de la seu del PP el passat 20 de desembre, en què l'expressió "registre" va ser substituïda en portada per "la policia reuneix informació", mentre que dintre de la notícia es mantenia el terme original. Passades les hores, i una vegada conegut l'acte que autoritzava el registre, aquesta paraula va tornar a la portada. "Descriure l'actuació policial abans de ser conegut l'acte judicial podria ser considerada una "dada imprecisa" o que provocava un "descrèdit injustificat" al PP. Però mantenir invariable la notícia no és coherent amb els vaivens de portada i, tenint en compte el context informatiu ('cas Bárcenas'), era perfectament assumible treballar amb la hipòtesi d'un "registre" com un fet cert; així va ser confirmat posteriorment".

Al Consell tampoc li ha agradat que no s'esmentés a la peça de resum de l'any el tancament de la televisió valenciana o que s'instés els autors a "eliminar els totals d'Ana Botella en la presentació de la candidatura olímpica de Madrid 2020 ("relaxing cup of café con leche") i de Mariano Rajoy en la seva compareixença davant el Congrés sobre el 'cas Bárcenas'.

"Aquestes circumstàncies, unides a les pressions que contínuament ens reporten des de les àrees de Nacional i Economia, fan que ens resulti molt difícil posar la mà al foc per la imparcialitat i la neutralitat dels responsables d'informació de RTVE.es", subratlla l'acta del Consell d'Informatius de Mitjans Interactius. "La mostra més recent" -afegeix- ha estat aquest 16 de gener amb la insistència a publicar un vídeo amb un total del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, com a element destacat de la notícia sobre la seva entrevista a 'Los desayunos de TVE' (realitzada pel director d'Informatius de TVE, Julio Somoano). En l'esmentat vídeo que va arribar a estar obrint la portada fins que es van conèixer les nominacions als premis Oscar, Durao Barroso felicita "els espanyols i el Govern pels seus esforços", com també resumia el titular que es va usar en portada.

"Una felicitació que arriba com a resposta a una pregunta de l'entrevistador, el director d'Informatius de TVE, Julio Somoano, i no 'motu proprio'. Un total d'un minut i 20 segons d'una entrevista de gairebé 20 minuts, que seria de molta utilitat per als gabinets de premsa de Presidència del Govern o el Ministeri d'Economia. Aquest Consell considera que no és labor de RTVE.es ni de cap dels mitjans de la Corporació exalçar el treball de cap gabinet ni fer campanya d'imatge a favor de grup o partit polític".

dilluns, 20 de gener del 2014

REALITAT I FICCIÓ: EL MÓN COM UN TEATRE


Una obra de teatre, Himmelwer del dramaturg Juan Mayorga, m'ha permès conèixer una situació real, en la que es basa el text teatral, que convida a la reflexió. Aquests són els fets: un delegat de la Creu Roja va ser enviat a inspeccionar el camp de concentració de  Theresienstadt, on es deia que s'havia creat una colònia jueva model. El comandant nazi encarregat del camp va ordenar netejar els carrers i va amagar els malalts i va aconseguir la col·laboració del cap de la comunitat jueva i de la resta de presoners per muntar una representació. Va ser tal l'èxit de la farsa que el delegat de la Creu Roja va certificar que es tractava d'una ciutat normal, tot i que en condicions difícils com correspon a les èpoques de guerra.

Quina era la realitat? En aquest camp un terç dels presoners van morir a les cambres de gas i un altre terç per malalties i malnutrició. El cap de la comunitat jueva havia col·laborat esperant guanyar temps i endarrerir la catàstrofe.

En aquesta obra teatral es tracta de la invisibilitat de l'horror. El delegat que va inspeccionar el camp no es va confondre per la qualitat de la representació sinó per la falta de valor per fer les preguntes necessàries i destapar el que ningú destapava. Aquest fet ens porta a pensar sobre la realitat aparent, l'alteració de les percepcions i en com intenten enganyar-nos. També invita a reflexionar sobre els rols que acceptem per evitar donar segons quines passes que ens complicarien la vida. Ja Calderón de la Barca ens mostrava el món com un teatre on cadascú hi representa un paper.